En els propers dies es perfilarà la composició del nou Govern i el Consell General. Les eleccions han deixat un escenari nou, sorprenent per a alguns i previsible per a altres, dona llibertat a Demòcrates per fer i desfer, tot i que amb matisos. Les aliances amb Ciutadans Compromesos, Acció i Liberals poden deixar-los sense majoria absoluta de partit si alguns consellers són nomenats ministres i ascendeixen altres candidats com els suplents d’Ordino o Andorra la Vella que militen a Liberals. Acció voldrà rendibilitzar l’escó de Marc Magallón a Escaldes i Ciutadans Compromesos que pugi el seu candidat nacional, per poder fer grup parlamentari propi amb la cessió d’un conseller i la sortida de Raül Ferré a un ministeri. Liberals segueix reivindicant el seu paper a les territorials tot i la desfeta nacional, i que es compleixi el pacte. Els propers moviments són decisius per equilibrar aliances, un cop mesurades les forces i els vots, i alhora acontentar tots els sectors del partit. El que és clar és que hi ha qui ha sortit molt reforçat de les eleccions i la victòria, que li permetrà fer peticions, mentre que altres han vist com la seva influència minvava. Els vots posen tothom al seu lloc, mesuren les forces i el poder d’influència no tan sols de partits, sinó també de persones. Però la política és fràgil i volàtil i qualsevol aleteig pot provocar un tsunami. Per aquest motiu cada peça s’ha de moure previ estudi de la situació. Estratègia o sentit comú.