Expacients de càncer clamen perquè són exclosos d’assegurances i hipoteques” (LV, 12-04-23), altrament dit: Per a asseguradores i bancs, un exmalalt de càncer és un empestat. Haver superat un càncer, a banda de tot el daltabaix personal i familiar que suposa, afecta la vida laboral. Tant li fot que hom estigui recuperat al 120%. A efectes pràctics, l’expedient clínic és com el penal. Per molt que metges, jutges, advocats, informes i sentències hagin deixat clara la innocència dels càrrecs imputats o el guariment del càncer, el fet no desapareix de l’historial. Que la salut és un negoci que cotitza a l’alça –hola, pandèmia–, no és cap novetat. Declaracions com les de Neil Lindsay, vicepresident d’Amazon, són esclaridores: “Creiem que la sanitat ocupa un lloc destacat a la llista d’experiències que necessiten reinventar-se. Veiem moltes oportunitats per millorar la qualitat de l’experiència i permetre que la gent recuperi una part del seu valuós temps”. Són d’encara no fa un any, quan van comprar One Medical, empresa de serveis mèdics nord-americana, per 3.900 milions de dòlars. Altres gegants tecnològics, com Apple, Google i Microsoft, també inverteixen en el sector per crear fàrmacs, processos de digitalització, venda en línia, etc. Tenint en compte que ja fa temps que el negoci de les Big Tech és la captació de dades, el cercle queda tancat. Dar-rere la seva missió i compromís de servei, s’amaguen els monstres que alimenten aquesta mena de dinàmiques. Per cert, la gran majoria de dades amb què s’alimenten les donem personalment i gratis. Pensi-s’ho abans de clicar el proper M’agrada!