L’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya va organitzar divendres a Madrid una taula rodona titulada Defensa de la veritat en els escenaris electorals. Una taula d’alt nivell en què es van poder escoltar des de responsables de diferents partits –que ja escalfen motors per a les eleccions veïnes– fins a periodistes de llarg recorregut, com Anabel Díez, presidenta de l’associació de periodistes parlamentaris d’Espanya. Per cert, si teniu curiositat, la podeu trobar a Youtube. Dit això, la destaco a ella, enmig d’un planter immillorable integrat per Julián Quirós i Cristina Ónega, per la seva lucidesa i compromís amb la professió, en un moment en què parlar de veritat en política en general –i en el context electoral en particular– és gairebé una entelèquia. Escoltant els uns i els altres m’adono que tant és que parlin de la realitat espanyola que de l’andorrana, perquè malgrat que tenim algunes diferències substancials –com la proximitat amb les figures públiques–, hi ha alguns elements de reflexió que ens afecten de manera transversal i que ens posen davant del nas realitats –sovint incòmodes– com el valor del periodisme en el bosc dels pescaclics, la manca de recursos humans i tècnics, i les pressions dels partits, que aquí i arreu tenen tendència a confondre el que està bé amb el que els convé. El periodisme és més necessari que mai i el repte està a saber anar més enllà de ser seleccionador per començar a convertir-se en verificador, en un moment en què sabem del cert que més del 25% del flux de la informació digital és mentida, i que a molta gent ni tan sols li importa.
https://www.youtube.com/watch?v=crvwgEIZlTc