Els darrers dies, arran de l’aparició en diferents mitjans del país de notícies referents al dia de Sant Jordi, he vist alguns comentaris d’indocumentats que deien que la celebració d’aquesta festivitat a Andorra era una importació forana que res tenia a veure amb el Principat pirinenc. Que cinquanta anys enrere Sant Jordi a Andorra no tingués res a veure amb l’actualitat (tampoc a Catalunya) no vol dir que sigui una festivitat aliena a nosaltres, i més ara que l’activitat al voltant del llibre amb escriptors i editors de casa és tan viva al país. De fet, algunes tradicions ben nostrades com l’escudella de Sant Antoni no venen pas de tan lluny... Si ens remuntem segles enrere, el 1456, el futur rei Joan II (aleshores lloctinent) va fer pregonar la constitució aprovada per les Corts generals que establia que, a partir d’aleshores, el 23 d’abril seria festa celebrada i observada com si fos diumenge, tenint en compte que Sant Jordi era (i és encara) el patró del Principat de Catalunya. En aquell temps, com recorda Fiter i Rossell en el seu Manual digest, “les Valls d’Andorra [eren] pròpia i verdadera Catalunya, com a part d’aquest Principat”. Així doncs, i malgrat la idiosincràsia pròpia que podia tenir Andorra, històricament Sant Jordi també ha estat el patró de les nostres Valls i, per tant, la seva festivitat no és en cap cas una importació. I recordar, també, que des del 1995 el 23 d’abril és el Dia mundial del llibre, segons va proclamar la conferència general de la Unesco, organisme del qual forma part Andorra des del 1993. Aquell que digui que les Valls andorranes i Sant Jordi no tenen res a veure s’hauria de documentar una mica més...