A casa som de lectura eclèctica. No sé si utilitzo bé el terme, però el que vull dir és que llegim tants llibres com podem, o en tenim ganes, i de tants gèneres diferents com ens atrauen, sense prejudicis. Va com va, en funció del moment laboral que t’obliga a determinat tipus de textos o documents, l’estat anímic general o l’estona del dia que et ve de gust llegir. I això representa que al llarg de l’any per les nostres mans –i ulls– hi passen una gran diversitat de volums que acaben formant part de la nostra col·lecció particular. El Cerni fa poc obria una caixa que teníem arxivada al garatge, d’aquelles que en els múltiples trasllats ja no buides. Era una caixa plena de llibres comprats i llegits ja fa molts anys entre els quals hi havia títols de referència –m’estalvio enumerar-los. En va agafar uns quants –molts–, se’ls va endur a la seva habitació i els va apilar a l’escriptori, damunt del llit... a qualsevol dels seus espais on llegeix. Potser el Cerni no se’n va adonar en aquell moment, però amb la seva descoberta va revelar diferents etapes de la meva existència. Tot i aquesta dinàmica natural que tenim a casa, això no vol dir que Sant Jordi no sigui una data assenyalada per a nosaltres. Ho és. I ens omple de joia veure les parades a la plaça i la gent passejant amb llibres sota el braç. Remenem, fullegem, ens deixem aconsellar pels llibreters –afortunats a Arsèguel amb l’Anna i el Peremiquel– i el resultat acaba sent una tria que no necessàriament serà el títol que al final del dia ens diran que ha estat el més venut. Si de cas, ja el triarem més endavant, si és que no ho havíem fet amb antelació.