Qui més qui menys és capaç de generar idees originals, de contraposar discursos buscant les incongruències i de crear opinions pròpies sobre la base dels seus temes d’interès. La base, de fet, de tot canvi i tota evolució és la curiositat, qüestionar-se les coses, dubtar, preguntar. Tot i la sobreinformació a què estem exposats, de fet mai havíem tingut un accés tan il·limitat i fàcil a qualsevol tipus de dades, els educadors alerten de la falta de ganes de saber, de preguntar, dels nostres joves. El perill d’aquesta mancança és que estem abocats a pensaments molt més lineals i homogenis, en definitiva, poca innovació. Potser som els adults els que no els estem sabent motivar en l’art de dubtar, de preguntar i de ser crítics amb nosaltres, l’entorn, de buscar més i no conformar-nos només amb les versions oficials.
“No adoctrinis els teus fills. Ensenya’ls com pensar per si mateixos, com avaluar l’evidència i com estar en desacord”, deia el científic britànic Richard Dawkins. I és molt, així fem homes i dones de futur, autònoms, lliures i diferents els uns dels altres. La unicitat de les persones, amb defectes inclosos, és el que les fa especials i ens allunya de la tan popular IA, que es basa en algoritmes, probabilitats i uniformitat.
Tan important com introduir en el món dels coneixements i del saber és també ensenyar a tenir pensament crític, a qüestionar-se i a evolucionar sobre la base de l’error-encert.