Heu provat això de la intel·ligència artificial? Fet i fet segur que sí, perquè en el nostre dia a dia estem envoltats d’assistents digitals i ginys que automatitzen la feina que fins no fa gaire fèiem els humans. D’un temps ençà, no saludem la caixera del súper mentre ens demana la targeta client, sinó que entaforem les coses dins la bossa mentre nosaltres mateixos les anem passant -ben aplicats- per l’escàner del codi de barres. Quan va ser la darrera vegada que vas preguntar una adreça? Avui ja no cal parlar amb estranys. El telèfon ens diu quin trencall hem d’enfilar. De fet, sovint ens recorda que som lluny o a prop de casa, i ens recomana una o altra ruta per evitar el trànsit dens o un accident. Els assistents personals ens donen informació, ens posen música, tanquen els llums o engeguen el forn. La internet de les coses és cada cop una taca que esquitxa més la nostra vida diària fent senzilles les tasques més rutinàries. Ara també arriba per crear continguts. Diverses eines s’estan fent fortes, i amb quatre paràmetres t’enllesteixen una redacció de cinquanta pàgines sobre la petjada del gall de bosc al Pirineu. En un no res. De fet, darrerament, som molts els que hem provat de fer servir unes eines que van millorant a grans passes però que – com les imatges generades per ordinador- sempre tenen un regust. Un regust no humà. Suposo que aquesta és la gràcia, i probablement el darrer que ens queda. Ser capaços de tenir aquell jenesaisquoi i prou pensament crític per detectar un text redactat correctament amb una tirallonga d’obvietats i un punt d’absurd. És el que ens queda.