Ja fa uns quants dies que les travesses per assignar nom a les carteres ministerials del pròxim Govern ocupen les portades dels mitjans de comunicació. I més enllà dels noms, l’interès se centra també en la composició de partits que formaran part del nou executiu. En aquest sentit, és força sorprenent que algunes formacions polítiques que van presentar-se com a alternativa a DA a les darreres eleccions avui tinguin tant d’interès per entrar al Govern. Als comicis, a Liberals i a Acció els va passar factura tant l’escissió interna com el fet d’haver estat part de l’anterior executiu, ja que al final el ciutadà opta per votar el partit hegemònic i no aquell que, al cap i a la fi, li acabarà donant suport parlamentari. Ni uns ni altres van ser capaços, durant la campanya, de marcar perfil propi i convèncer prou els votants que podien ser una alternativa real als taronges. El resultat és que gairebé han quedat sense representació al Consell, esdevenint formacions marginals en l’arc parlamentari. I després del desastre electoral, alguns (no tots) únicament han vist com a solució per salvar els mobles tornar sota les faldilles de DA. Quina credibilitat pot tenir, de cara a la ciutadania, voler ser part i alternativa al mateix temps? Als liberals sembla que no els tocarà cap ministeri, i ara resta per veure si Acció podrà escurar algunes engrunes o correrà la mateixa sort. Arribats a aquest punt, potser caldria que alguns fessin una reflexió i decidissin per on volen tirar, si ser de debò una alternativa política viable o continuar sent una crossa innecessària dels demòcrates. D’ara a les comunals ho hauran de decidir.