Les relacions són complicades. De qualsevol tipus, les familiars, laborals o d’amics. Les persones són complexes i aquesta és també la bellesa de l’ésser humà. Intervenen molts tipus de condicionants, des dels més socials fins als més professionals. Els tipus de personalitats poden ser més o menys semblants o compatibles, els nostres interessos més ajustats, o podem tenir més o menys interès en els temes. Tots aquests factors poden fer que tot sigui fàcil o, pel contrari, explosiu. Com en tot, les aficions, les similituds, ens uneixen i de fet ens envoltem, diuen molts psicòlegs, de semblants, perquè som la suma de les nostres relacions més properes, del nostre cercle, i és on ens sentim més còmodes. Altres cops, però, no suportem els nostres propis defectes en altres que actuen com un reflex intimidador. Amb els anys reforcem les pròpies formes de veure les coses i es complica mantenir una visió oberta a nous horitzons. Si sabem obrir-nos i aprendre dels que ho veuen de manera diferent serem molt més rics en recursos. Les competències emocionals juguen un factor clau i són cada cop més determinants en qualsevol lloc. Ser molt bo en la nostra especialitat és fantàstic, però saber exportar aquest talent i connectar-lo amb les necessitats d’altres multiplica exponencialment les nostres possibilitats d’èxit. L’empatia, la comprensió i la bondat han de sumar en un entorn competitiu, ferotge i de vegades extremament fred.