On anem a buscar la informació? De quina manera ens belluguem quan volem saber alguna cosa? Quins reflexos tenim a l’hora de mirar d’assabentar-nos del que està passant al nostre voltant? Noves eines, noves maneres de fer que estan modificant –que han modificat ja– la nostra forma de pouar en un món de dades caòtiques cada cop més connectades, però no necessàriament més clares. Del ritual d’anar a buscar el diari de bon matí per llegir amb el primer cafè del dia, molts han anat passant a la lectura dels titulars en les edicions digitals del país. I prou. Si el trànsit queda aturat en una cruïlla, aprofitem per fer una ullada al Twitter de Mobilitat, a veure què ha passat. Si ens costa connectar-nos a alguna xarxa, comprovem que no s’hagi penjat el sistema a través dels comentaris que els mateixos usuaris en fan a través d’una altra aplicació. Hem passat de comprar revistes que detallaven la programació televisiva a fer un clic amb el comandament per obrir una plataforma de pagament i buscar –i veure de patac– la pel·lícula de moda, la nova temporada de la nostra sèrie de capçalera o l’spin off de torn. La nostra manera de consumir informació s’adapta a aquells formats que són capaços de donar-nos més, millor satisfacció i el més ràpidament possible. Per això és tan important actualitzar els nostres continguts, oferir informació multicanal i arribar així de manera més eficaç al nostre públic. Als romàntics ens queda l’aperitiu del diumenge, el diari en paper i –amb una mica de sort– una mica de sobretaula per consolar-nos que, almenys avui, encara no hem passat per l’adreçador.