Una majoria absoluta consolidada a les urnes, la perspectiva tranquil·la de quatre anys d’un segon i últim mandat definitiu, en què no estarà encadenat a especular i fer còmputs personals electoralistes, fan que el cap de Govern pugui dissenyar lliurement una conformació de poder fèrria i original, en definitiva, una estructura d’autor: un gabinet poblat i intens, anomenat cúria, que combina tecnocràcia i fidelitat al seu entorn, s’apropiarà de la primera línia de les decisions, amb una concentració i un control absolut del poder, en detriment d’uns ministeris reduïts a la mínima expressió executiva en què els titulars, contràriament a la norma, treballaran exclusivament limitats amb els dossiers redactats i acotats per la cúria. El Consell General disposarà de la seva centralitat formal, legislativa i reglamentària, on els parlamentaris dramatitzaran les seves intervencions, deixant lliure curs als seus egos, els que en tinguin, intentant captar i capitalitzar l’atenció de la ciutadania, assistits i estimulats per les retransmissions televisives en directe. Tots els grups parlamentaris disposen de bons oradors i el teatre del Consell General ja els atorgarà el valor mediàtic que es mereixin. La maquinària, i concretament la piconadora de la majoria, ja es cuidarà que les dissertacions místiques de politòleg teòric d’alguns, que l’eloqüència populista dels matisos i colors de les altres, quedin engolits per un sistema perfectament rodat. Mentrestant, la societat civil, la que mou el país, romandrà expectant a l’altre cantó de l’esfera del poder.