Llegeixo el dia 5 passat la notícia al Diari D’Andorra que el nostre país ha pujat al lloc 37 en llibertat de premsa, segons la classificació mundial de Reporters Sense fronteres (RSF). Veníem de la 53a posició. Jo no sé si tenim 36 països pel davant en concepte de llibertat de premsa, però sí que penso que la llibertat de premsa a Andorra existeix. Un altre tema molt diferent és que cada mitjà tiri una mica cap a casa seva, segons qui siguin els propietaris. De seguida entren les opinions a la notícia dels anònims de torn explicant que els han censurat els seus comentaris. Penso que no té res a veure una cosa amb l’altra. Barrejar la llibertat de premsa amb la censura o moderació dels comentaris és absurd. Penso que els comentaris s’han de moderar i eliminar o censurar si cal, sempre. Sobretot quan els comentaris són anònims. Encara recordo un comentari sobre la meva persona, constatat ja fa uns anys, que mai havia d’haver sortit a la llum. Recordo també l’explicació d’un empleat del Diari de l’època (que ja no hi treballa): “Si no vols que et critiquin no escriguis.” Totalment fora de lloc... Recordo també que fa uns anys érem els mateixos escriptors dels articles d’opinió els que moderàvem els comentaris i acceptàvem o no la seva publicació. Tampoc calia tant, a banda de la feina que comportava. És molt fàcil amagar-se darrere de l’anonimat per criticar quelcom o donar una opinió. Per aquest motiu penso que sempre s’han de censurar els comentaris ofensius o fora de to, que no tenen res a veure, repeteixo, amb la llibertat de premsa. Per tant, llibertat de premsa, sí, i censura si cal, també.