Darrerament, ha esdevingut habitual de preguntar a les persones entrevistades per algun mitjà si carden molt o poc. No va ser ell el pioner, però aquesta tendència viral l’ha popularitzat darrerament en David Broncano en el seu programa La Resistencia, en el qual acaba les entrevistes preguntant als convidats quants calés guanyen i quantes relacions sexuals han tingut les últimes setmanes. La moda fins i tot ha arribat a casa nostra, i en les passades eleccions els candidats van haver de respondre les mateixes preguntes fetes per un mitjà del país. I d’aquí a les xarxes socials, on sovint els algoritmes ens fan aparèixer a les pantalles vídeos en els quals hom demana a gent del carrer, normalment jove, sobre les seves còpules. Òbviament en una entrevista tota pregunta és lícita, i lícit també és que l’entrevistat decideixi si contesta o omet la qüestió. Però més enllà d’això, quin interès té saber si els altres carden molt o poc? I més encara, qui respon té interès a dir la veritat i compartir les seves penes? El que és evident és que avui si no parles obertament de sexe (sobretot de la teva vida sexual i de les teves relacions íntimes) no ets prou guai i, a més, ets un carca. Digueu-me antiquat, però hi ha coses que penso que poden quedar en l’àmbit privat sense la necessitat d’haver-les de fer públiques arreu. No cal fer-ne un tema tabú, però potser tampoc és necessari que tot allò que forma part del nostre món personal i que només ens pertany a nosaltres hagi d’esdevenir quelcom públic. I és que si voleu saber la veritat, en temes de cardar i per norma general, com diu la dita, qui fa el que pot no està obligat a més.