Avui Henry Kissinger fa 100 anys. Nascut a Alemanya, on va viure només 10 anys, l’exassessor de política exterior i després secretari d’Estat americà destaca per ser un dels homes amb més perspectiva i visió estratègica de la diplomàcia mundial. La figura de Kissinger aixeca tantes admiracions com critiques per les seves formes i polítiques que va desenvolupar en els governs dels presidents Richard Nixon i Gerald Ford. Coincidint amb el seu centenari, proliferen articles sobre la seva figura i història on s’explica la seva influència en relacions de poder i països. L’Arxiu de Seguretat Nacional dels EUA ha publicat documents desclassificats en els quals es posa en relleu el paper que va tenir en la caiguda de governs, cops d’estat i intervencions militars.
Kissinger passarà a la història per ser un dels artífexs de la fi de la guerra del Vietnam, per ser clau a destensar posicions en la guerra freda i per ser el primer a obrir portes i diàleg amb la Xina. Lluny d’estar retirat, continua exercint de consultor en geopolítica per a aquells que demanin els seus serveis i fa poc ha publicat un llibre on analitza els grans líders polítics de la història. Fa poc, fent gala del fet que continua implicat en tot el que succeeix, feia pública una carta en què advertia dels perills de la intel·ligència artificial, que qualificava de ser un fort perill. Lloat per uns i criticat per altres, continua sent una peça clau, un home que als 100 anys ha creat una geopolítica que defineix les relacions mundials.