No exagerem si diem que probablement la presència andorrana a la Feria del Libro de Madrid és una de les ocasions en què les lletres del Principat han estat presents en un dels certàmens culturals més importants del món. Frankfurt seria segurament l’altra cita que li podria fer ombra, però tenint en compte que era un tipus d’esdeveniment diferent. Una fita sense precedents, si m’ho permeten, doncs, que no és flor d’un dia, i que és el resultat d’un treball incansable per part de diversos actors, fonamentalment l’Associació d’Editors d’Andorra i el Govern, que han fet tot el necessari per fer-ho possible i per posar la primera pedra d’una presència andorrana a Madrid que ha d’esdevenir anual d’avui endavant. És cert que l’ecosistema natural del llibre andorrà és l’àmbit catalanoparlant, que també és la llengua en la qual escriuen els nostres autors, però també ho és que la cultura no té fronteres i que l’única manera que coneguin qui ets és a través d’una internacionalització que passa, tant sí com no, per la traducció dels nostres autors i per la publicació també en llengües que ens permetin anar més enllà de casa nostra. A part de la Fira, ser a Madrid obre la possibilitat d’accedir a una xarxa totalment nova per als editors i que té una projecció de futur que ara mateix no som capaços de copsar. Ara bé, siguem conscients que això és una cursa de fons i que cal continuar treballant: el possible èxit només s’assolirà picant molta i molta pedra. I, sobretot, atorgant a la cultura andorrana la centralitat que mereix i fent els passos necessaris per seguir un dels punts fonamentals del llibre blanc de la cultura, el que traçava el camí de la internacionalització.