D’estratègia política i improvisació se’n parla molt i, de fet, s’ha escrit molt. Veure, però, aquesta teoria portada a la pràctica és més complicat. Un exemple és la maniobra del president espanyol, Pedro Sánchez, aquesta setmana, just després de les eleccions municipals i autonòmiques, de les quals el PSOE ha sortit molt tocat. De sorpresa, i concentrant tots els focus informatius, dilluns al matí anunciava la convocatòria de les eleccions generals. Un nou plebiscit que el president espanyol ha volgut plantejar als ciutadans després de la forta derrota, que alguns s’han afanyat a qualificar de fugida endavant o improvisació sense sentit. Els efectes buscats de l’anunci són, entre altres, minimitzar l’impacte mediàtic dels resultats municipals i autonòmics que el situen com a perdedor en el punt de sortida de les properes eleccions, i desconcertar els adversaris que no jugaven en el tauler amb aquest escenari. Decisió arriscada, ja veurem si encertada, la del president espanyol. En un més i mig pretén girar la tendència en ple procés de pactes municipals a PP i Vox i agafar amb el peu canviat l’aliança de Sumar. Davant d’un escenari en què el sentit comú deia esgotar la legislatura i intentar remuntar els propers mesos a les enquestes, Sánchez dispara i es disposa a jugar-se-la. Si més no ha mostrat capacitat de reacció i valentia, veurem si seran suficients per minimitzar el desgast i invertir la tendència del canvi a la dreta.