En política dos més dos no sempre sumen quatre, i això és quelcom que PS i SDP havien d’haver tingut en compte en els darrers comicis. L’entrevista de dilluns de Diari TV a l’excap de Govern Jaume Bartumeu il·lustra perfectament que no es va comptar amb això i que van dipositar bona part de les esperances electorals en la suposada il·lusió que va generar el retrobament a mitges de les dues forces polítiques. Una il·lusió que a alguns els feia pensar en una possible derrota electoral de DA a favor de la confluència d’ambdues forces, cosa que qualsevol persona amb una mica de vista ja veia que no era possible ni amb una alineació dels astres d’aquelles que es veuen cada mil anys. El mateix Bartumeu atribuïa a la conjunció astral l’aclaparadora majoria en consellers dels taronges, i com que la culpa és negra i no la vol ningú, també apuntava que l’elecció d’alguns dels candidats del PS havia portat a la derrota. Vaja, que les constel·lacions i tres persones van ser pràcticament les culpables d’evitar (juntament amb la indefinició programàtica de Concòrdia) l’esperadíssim gir al centreesquerra del país. Ja em perdonaran, però n’hi ha per riure. Podem fer moltes lectures dels resultats, i moltes que no són perquè el guanyador tiri gaires coets, però el que caldria esperar d’algú com Bartumeu és una mica més d’autocrítica política i no atribuir als condicionants externs una derrota que ha provocat, fins i tot, el sorpasso de Concòrdia. Si realment PS i SDP volen arribar a governar Andorra cal que alguns deixin de mirar el món amb ulleres de realitat virtual, facin menys càlculs astronòmics i es dediquin a convèncer que són una alternativa real.