Tot és qüestió del prisma des del qual mirem, de models, de visions, de maneres d’arribar i d’aconseguir els objectius. Dibuixar nous i bells camins, redefinir els projectes, repensar les idees, redimensionar els recursos, optimitzar els mitjans, tornar enrere per començar de nou. Des de la sostenibilitat fins al creixement econòmic, a l’educació o la cultura. No hi ha un sol model òptim que porti a l’èxit, ni una fórmula magistral. La definició acurada passa pel treball previ, l’estudi, l’aprofundiment i la mirada global. Només així podem alliberar-nos dels prejudicis, tallar cadenes i innovar. Sovint la resistència al canvi i a les crítiques ens obstaculitza obrir noves vies, veure més enllà i avançar. Davant del desig de millora, de coneixement, de descoberta, topem amb les inseguretats, el conformisme, la comoditat i la procrastinació. Tendim a envoltar-nos dels que ens diuen el que volem sentir i pensen de la mateixa forma, com els algoritmes de les xarxes socials que creen al nostre voltant un ecosistema que reforça la nostra ideologia, de forma que pensem que la majoria és com nosaltres i que la resta són un reducte ignorant. Saber obrir-nos a noves formes de veure i entendre, a nous models i a pensaments diferents és l’única manera de créixer i avançar, però aquest nivell és a l’abast dels pocs que accepten les crítiques, admeten les derrotes i entenen que el camí no és el de l’adulació i el servilisme, sinó el del constant assaig des de la humilitat i la imaginació.