Avui més que ahir i menys que demà, d'amor

D’estimar mai no n’hi ha prou. Sant Agustí al segle IV deia: “La mesura de l’amor és l’amor sense mesura”. Succeí quan la Covid no ens havia visitat. A cua d’ull, observo un padrí i una padrina asseguts i agafats de la mà davant la Mare de Déu de Meritxell. Els confio: "Soc el mossèn. Què li demaneu a la Mare de Déu de Meritxell?"

Em regalen un ample somriure que em sorprèn. M’expliquen: "Avui fa 60 anys que ens casàrem al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell. Vàrem venir a Andorra a fer la passejada de nuvis i hem tornat per donar gràcies a la Verge de Meritxell".

Els dic tímidament: “Us puc fer una pregunta indiscreta? Amb 60 anys de casats què us ha quedat per fer?”

La resposta de la núvia és ràpida i breu: “Estimar-nos més”.

D’estimar mai no n’hi ha prou, em va dir el cor en sentir aital rotunda afirmació. Els demano que es donin les mans com el dia del casament fa 60 anys i renovin la declaració d’amor matrimonial. Poso les meves mans sobre les seves, les beneeixo novament amb aquests versos: “T’estimo avui més que ahir i menys que demà”. Es fan un tímid petó que m’ha emocionat profundament. He lamentat sempre no tenir en aquell moment la màquina de fotografiar per retenir-lo com un dels petons més tendres que he contemplat.

Soc xafarder de mena. Pregunto: “De què doneu gràcies a la Mare de Déu?”

El nuvi de 60 anys d’amor –no compta els 3 anys de festeig– diu: "Dono gràcies per totes les dificultats que el nostre amor ha passat. Per això avui el nostre amor és tan fort i dolç a la vegada. Hem passat crisis molt fortes i de tota mena, també afectives. La nostra felicitat la devem a cada una d’elles. Gràcies, Mare de Déu". El Papa Francesc ho diu: “La vocació al matrimoni és una crida a conduir un vaixell incert, però segur per la realitat del sagrament, en un mar a vegades agitat. El sagrament fa present Jesús en aquesta barca i el vent va parar" (Mc 6,51).

Compleixo aquest juny 60 anys de capellà. Ho he celebrat el dia 6 de juny amb els quatre supervivents d’aquells 49 estudiants del primer curs d’humanitats del setembre del 1950 al Seminari de la Seu d’Urgell. Només 9 arribàrem a ser ordenats sacerdots pel bisbe Ramon Iglesias i Navarri en la Festa de Sant Pere, 29 de juny, del 1963. Mossens Joan de Ribera de Cardós, Paco de la Pobla de Segur, Benigne de la Seu d’Urgell i Ramon de Canillo ho hem celebrat tirant la casa per la finestra: la missa al santuari de la Mare de Déu de Meritxell, el bon dinar a AINA i les millors postres, els records de la nostra joventut. Qui o què ens portà al Seminari? Què vàrem aprendre per servir millor els parroquians? Com hem superat les crisis? I, sobretot, hem recordat amb estimació els companys inoblidables que s’han quedat pel camí, alguns d’ells ja traspassats.

La pujada al cim de la muntanya dels nostres ideals implica aturar-se als turons i puigs per contemplar el paisatge caminat. És un dret de la gent que ens fem grans estimant. El camí ja és la felicitat. Els 60 anys de matrimoni i els 60 anys de sacerdot són com un Casamanya que convida a gaudir fins i tot de les tarteres i dels tres bonys tan costeruts que des del cim s’han convertit en felicitat.

L’Església de les Valls convida el tercer diumenge de juny de cada any, enguany s’escau el dia 18, tots els matrimonis de 1973 i de 1998 a celebrar les Noces d’Or o les Noces de Plata al Santuari de Meritxell amb una missa d’acció de gràcies, l’ofrena de la rosa de l’amor i el regal de la capelleta de la Mare de Déu de Meritxell, seguides d’un concert per acabar amb un berenar de germanor. Tots i totes hi som convidats a contemplar l’obra d’art més gran d’aquest món: l’amor de la família. Sant Pau diu: “L’amor és pacient”. Parla de la paciència amorosa de l’artista que treballa dia a dia la seva obra amb el més noble dels materials, l’estimació.

El papa Francesc ens ho recorda: “Visqueu intensament la vostra vocació. No deixeu que un aspecte trist transformi les vostres cares. El vostre cònjuge necessita el vostre somriure. Els vostres fills i els vostres nets necessiten les vostres mirades que els encoratgin. Els mossens i les altres famílies necessitem la vostra presència i alegria: l’alegria que ve del Senyor!” (família Amoris Laetitia). Jesús, que convertí l’aigua del fracàs de les Noces de Canà en el millor vi de l’amor que fins i tot sorprengué els servidors del banquet, és el gran profeta de l’Alegria.

Mossèn Josep Grau, exrector d’Escaldes-Engordany, ha estat amb la seva sonora trompeta l’animador al Santuari de Meritxell dels 60 anys de capellà del Joan, del Paco, del Benigne i del Ramon. Després de bufar les candeles del pastís em demana que resumeixi en una paraula aquests 60 anys de mossèn. La meva resposta és ràpida i breu com la dels avis de la Salut de Sabadell: joia.