El compte del retorn de Messi al Barça s'ha allargat tres mesos –dia més dia menys– des que en vaig parlar aquí mateix. I, ai las!, no ha estat un final feliç per a les ànimes càndides que pensaven que aital fet (el retorn del fill pròdig a casa), més que un desig, era una obligació. Miracle al FC Barcelona, suposant que tal cosa existeixi –el miracle, vull dir– serà que el cas Negreira no faci desaparèixer la institució com la coneixem fins ara. La instrucció del cas va fent el seu camí, encarà que s'hagi intentat amagar amb mantes distraccions, entre les quals (l'im)possible fitxatge de Messi ha estat un dels conjurs més potent. Fairplay financer, reforma de l'estadi i comiats de vaques sagrades –Busquets i Alba– a banda, el jutjat, la jutgessa i la Guàrdia Civil ho veuen com un assumpte de blanqueig de capitals destinat a abonar sobresous a la directiva del club. Ei, sempre tot pressuposadament, no fos cas! En el món real la justícia té coses estranyes que fan que pugui passar qualsevol cosa. En aquesta investigació hi ha interessos en joc de tota mida i mena. I si fos més agosarat –que no ho soc– fins i tot podria imaginar que el menys rellevant sigui esclarir-ne la veritat. El pitjor de tot plegat és que a hores d'ara, havent confirmat personalment Messi que se'n va a jugar a l'Inter de Miami, i que al cas Negreira van mal dades, encara deu quedar algun bondadós esperit culer que creu en els miracles. Parlant d'una cosa i altra, espero que ahir vespre, el futbol fos just per una vegada i que el City de Pep Guardiola sigui flamant campió de la Champions. I si ves per on, "No se ha dado", com va dir en el seu moment Messi; salut i paciència!