Amb la presa de possessió i els primers dies de funcionament del nou Govern, la qüestió europea ha tornat a la centralitat de l’agenda política. Ja durant la campanya va ser un dels temes fonamentals que es van debatre: la majoria dels partits criticava les formes i les presses de Demòcrates per tancar l’acord, i els taronges es van veure obligats a dir que es prendrien el temps que fes falta. Amb la victòria clara en consellers de DA, però, sembla que volen tornar a prémer l’accelerador de les negociacions i tancar un text ja aquest 2023. Veient els resultats de les eleccions, tanmateix, no tinc gens clar que en un referèndum sobre l’acord d’associació pugui guanyar el sí, com a mínim de manera clara, que és el que seria desitjable per a aquell que sotmet una consulta a votació. Els tres partits més crítics amb l’acord amb Europa (alguns més en la forma que en el fons, però crítics al cap i a la fi) van sumar un 58% dels vots, mentre que els principals defensors van quedar només amb un 33%. Aquest 58% de vots a la circumscripció nacional a favor de Concòrdia, de PS+SDP i Andorra Endavant fa pensar en l’existència d’una massa crítica important contrària a algunes polítiques de DA, entre les quals l’agenda europea seria una de les claus. Quedaria per veure fins a quin punt els votants de Liberals i d’Acció (partits que venien del Govern sortint) són favorables acríticament a l’acord d’associació. No és estrany, doncs, que Xavier Espot hagi activat la maquinària per a un nou pacte d’estat sobre la cartera europea: i és que sense el suport com a mínim d’un dels tres partits a l’oposició, al referèndum podria guanyar el no.