La Llei del Sòl és complicada i cal fer-ne una de nova amb un redactat més clar. L’objectiu és que quedin ben definides les competències del Govern i dels comuns en les polítiques d’urbanisme” (Altaveu 16/06/23). El titular resum la presentació d’un estudi de Danielle Cabanis, professora de la Universitat de Ciències Socials de Tolosa, encarregat per l’Associació de Propietaris de Terra d’Andorra.
Divendres, Gabriel Fernández (DdA, “Holi!” 16/06/23), plantejava un parell de preguntes directament lligades amb la qüestió: El model turístic i el preu de l’habitatge. No fa gaire temps vaig fer esment del concurs convocat per definir la càrrega de residents en quatre, que no totes, de les parròquies d’aquest nostre “peis”. Més enllà del que s’hi diu o les conclusions que el lector pugui arribar a extreure de l’estudi o els articles, queda palès que cal parlar-ne.
Com diu en Gabi –em prenc la confiança– els grans temes sempre s’han discutit. “Algú ha de visualitzar l’Andorra del futur./… I generar debats./… Per complicats que semblin i per utòpics que resultin.” On s’ha de firmar? Només afegiria que, per una vegada, també abordéssim les causes subjacents de tot plegat. Tant o més important és afrontar els (greus) problemes que patim, com analitzar què/qui els ha generat. Que fàcil que és deixar-se endur per la utopia i més enllà... Però que fantàstic seria!