Els analistes i navegants a les eleccions comunals disposen d’una fidel fotografia fixa immortalitzada del 2-A. En teoria, aquesta instantània no hauria d’alterar gaire els comicis del desembre, per pura proximitat en el temps. No obstant això, a la pràctica, a la propera campanya de les eleccions comunals apareixen nous ingredients al menú, que poden modificar la percepció electoral i alhora els resultats a les urnes. L’esquerra sap perfectament, després de l’experiència fallida en les generals, que s’hauria d’investir en un projecte global d’unitat per sumar, evitant d’escampar els sufragis. Un divers gauche compacte a la francesa seria, al meu parer, un punt de partida requerit per frenar l’hegemonia de DA. També cal dir que les formacions d’àmbit parroquial a Ordino, Encamp i Sant Julià de Lòria no ajuden precisament a facilitar aquesta entesa d’esquerres, per presentar una font comú bel·ligerant i amb possibilitats, davant de DA. La presència testimonial de Liberals i d’Acció tampoc semblaria, a priori, poder canviar sensiblement la distribució dels escons als comuns. Concòrdia, en aquestes comunals, ha de tornar a examinar-se, per confirmar el seu assentament definitiu en el panorama polític andorrà. Però, és Concòrdia d’esquerres? Entraria en l’esquema de divers gauche? O bé voldrà mantenir-se sense lligams, créixer en independència i conservar la seva autonomia? En tot cas, a Escaldes-Engordany assistirem a un abaixament de màscares i la ciutadania podrà constatar qui era la propietària de la cara oculta de Concòrdia a la setena parròquia.