Sistemes polítics perfectes no n’hi ha, i en el cas de les eleccions, sigui quin sigui el sistema; majoritari, proporcional, d’elecció directa o indirecta, presidencialista… tot és qüestionable i millorable. Trobar la fórmula que unifiqui la voluntat popular, amb la representació territorial i la presa de decisions efectiva, és molt difícil. L’elecció amb llistes obertes permet escollir les persones per sobre dels partits i dona a l’elector el poder de decidir qui vol que surti de cada candidatura, sense haver de votar tota una llista en bloc. El predomini de la cultura dels partits que tenim en molts països d’Europa fa que el projecte passi per sobre dels individus, si bé la disciplina de partit tendeix a l’statu quo i les bases ideològiques. Pel que fa al sistema majoritari, posa èmfasi en l’execució i la presa de decisions per sobre de la imparcialitat. Aquest tipus de sistemes no necessiten pactes i acords per garantir governabilitat o majories. És un sistema que posa més el focus en el líder i pot perdre força la ideologia de base del partit. En democràcies com la nord-americana el presidencialisme aboca que tot giri sobre un candidat, escollit a les voltes de primàries dins el partit. Aquest tipus de campanya es focalitza en la seva persona posant al centre el polític i el seu carisma. Tot i que a Europa hi ha més establerta la política de partits, l’estil americà pren força i la figura del líder i tot el que l’envolta és molt important per vèncer uns comicis. Per aquest motiu cada cop més es posa a les campanyes un fort èmfasi en la persona i els seus valors i competències més que en el programa o projecte. Els esforços dels caps de campanya i estrategs es basen a posar en valor les virtuts del candidat, a potenciar la seva imatge per aconseguir persuadir.