Dijous passat es va celebrar el primer concert de la 39a edició del Festival de Jazz Andorra a Escaldes-Engordany. Els que hi érem vàrem tenir el privilegi de veure i escoltar una mostra de passió en estat pur. Michel Portal, mut instrumentista de vuitanta-set anys, ens va regalar passió. Sota un aspecte fràgil, de savi despistat –en el sentit literal de la paraula– Portal, envoltat d’un grup de volada, va oferir una classe magistral de comunicació. Sobre l’escenari del Prat del Roure amb els seus clarinets i la complicitat dels músics que l’acompanyen, van transmetre passió musical a tots els que, no em cansaria de repetir-ho, vàrem tenir el privilegi de gaudir-ne. Ah, i deixi vostè de banda qualsevol mena d’idea preconcebuda o prejudici pel fet que es tractés de jazz i que Portal hagi fet de la improvisació un dels seus segells d’identitat. Com a llenguatge universal que és –tòpic cert del tot– la música transmet emocions; però no tothom que en fa, que es fa dir músic, artista o cantant, té aquesta capacitat. A Michel Portal no li queda res per demostrar, per a qui tingui dubtes: Sant Google gloriós. La passió pel que fa és el que li dona la força per pujar a un escenari i la seva capacitat de comunicar i connectar amb la gent, operen el miracle. Torno a dijous nit. Passats uns instants, quan la música esdevé protagonista, no compta l’edat, no cal ser un melòman, ni cap addicte al jazz; només has de parar l’orella i deixar-te portar. En Michel Portal, amb la col·laboració de Bojan Z al piano i teclats, Nils Wogramm al trombó, el contrabaix de Bruno Chevillon i la bateria de Lander Gyselinck van fer la resta.