No vinc a recordar com és d’important la lectura per conformar l’esperit crític, desenvolupar la comprensió lectora i generar noves connexions neuronals. Tampoc no miraré de posar pau entre els que opinen que no hi ha res com el paper i els que han sucumbit a la comoditat del llibre electrònic. Ni tan sols entraré a debatre si és veritat que avui els joves llegeixen més que mai –entenent com a lectura els missatges de text de les xarxes socials–. Llegir és llegir. Més enllà d’encadenar corrues de lletres fins a confegir pensaments amb sentit. Llegir ens permet entrar en la ment i l’esperit de l’altre. Descobrir noves maneres de fer a través d’una mirada particular i única d’entendre el món que ens envolta. Submergir-nos en aventures, històries, sentiments, idees i pensaments que s’entrellacen i es connecten amb els propis, amb les altres lectures de milers de persones amb qui compartim pàgines en moments diferents, en situacions diverses. Però trobar temps –i sobretot disposició d’esperit– per a la lectura topa de ple amb els estirabots, els sorollets i les distraccions fàcils de les xarxes socials. Les nostres sirenes. Dius que no tens temps per llegir, i en un segon, sense saber com, t’adones que fa mitja hora que mires gatets, bebès i balls desconjuntats mentre el polze fa múscul sobre la pantalla del mòbil. Per això, a l’espera dels nous propòsits per setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, m’avanço la bona voluntat a principis de juliol per tornar a regalar-me temps per a la lectura, per als bons llibres, per a aquelles històries que ens han fet ser com som.