I aquí em tens, pul·lulant entre la pluja de cada tarda mentre descompto els dies que falten per marxar de vacances. Com tothom, ja veus. Dies d’arribades i partides, i com no, de festes majors. Reia l’altre dia en llegir els comentaris dels diaris en relació amb les festes majors d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria. I m’adono que la qüestió és queixar-se. Del que sigui, com sigui. De fet no cal que tinguin gaire a veure ni tan sols amb la notícia. En un cas perquè “com es gasten tants diners en un concert?” de l’altre perquè “No porten cap concert potent?” En un perquè “Ja està bé, que la gent plega tard i genera aldarulls”, de l’altra perquè “Ara que han limitat l’horari han enfonsat la Festa Major...” i així anar fent. El cert és que per un moment vaig pensar que potser valdria la pena que els crítics amb la capital anessin a viure a Laurèdia, i viceversa. Però començo a sospitar que tampoc seria la solució, perquè després de fer un exhaustiu seguiment de comentaris enverinats m’adono que en la major part dels casos no es tracta d’aportar solucions, ni de denunciar situacions, ni tan sols d’opinar, sinó que entre una sintaxi purulenta i una ortografia anàrquica, del que es tracta, simplement, és de traspuar bilis i mala bava –i qui sap si començar a posicionar-se de cara a les comunals, digueu-me mal pensada–. I entre aquestes reflexions de pa sucat amb oli, i el cel, que torna a amenaçar amb tempesta espero la musa que m’il·lumini el dia, o com a mínim que em doni una idea sensata per acabar d’omplir la columna. Però no. Com les del Serrat, andarán de vacaciones.