Les darreres dades de l’Observatori reflectien que hi ha un 67% dels enquestats (dues terceres parts!) que considera el preu de l’habitatge com el principal problema del país. I la resposta del Govern ha estat: primer, liberalitzar els lloguers, o sigui, deixar sense efecte la pròrroga forçosa, això sí, de forma quirúrgica i només un 25%, diuen, però que en 4 anys serà del 100%; segon, instar els comuns a cedir terreny públic per incentivar el privat a construir pisos de lloguer a preu assequible. Desconec si realment l’anunci del cap de Govern en plena visita a les colònies d’AINA (quina ironia!) sobre la liberalització dels lloguers i de terreny públic per a més construcció són realment mesures que ajudaran a pal·liar el neguit de la ciutadania en relació amb l’elevat preu de l’habitatge. A mi em sembla que no. Primer, perquè va en direcció diametralment oposada a allò que proposa el Raonador del Ciutadà, que demana mantenir la pròrroga forçosa dels lloguers perquè constata, en el seu darrer informe, l’elevat nombre de queixes que li arriben en aquest àmbit. I segon, perquè sempre havia pensat que el terreny públic havia de servir per a equipaments dels quals se’n pogués beneficiar tota la ciutadania, no que servís perquè algú s’hi lucrés construint pisos, a banda que continua contribuint a un creixement urbanístic que ja s’ha demostrat insostenible... o ningú es recorda ja dels debats de la darrera campanya electoral? L’únic escut que exhibeix el Govern és la compra i rehabilitació d’immobles; mesura que ells mateixos consideren insuficient, però deu servir per tranquil·litzar consciències.