Avui a Espanya se celebren eleccions al parlament. Més enllà del protagonisme estel·lar de la mentida a la campanya, hi ha més elements destacables; per si la mentida no fos suficient. L’altre trending topic és més clàssic: l’apel·lació al vot útil (els sona d’alguna cosa?) Una crida que ha estat argumentada per uns i altres, tal com manen els cànons. Per arrodonir el pastís hi podem pot afegir l’anhel del retorn a l’enyorat bipartidisme de tota la vida –aquells anys meravellosos de la transició democràtica. Tornant a la mentida com a element electoral, no sé què em fa més esgarrifança, si el fet per si mateix, o que siguin acceptades. I el que és pitjor que els i les potencials votants se les creguin, cadascú segons el seu color, evidentment. Un altre punt divertit –és una manera de parlar– són les enquestes, que en la gran majoria donen com a força guanyadora el PP i els seus socis de VOX. Deuen filat prim o potser s’equivoquen, que no seria la primera vegada. Aquesta nit la incògnita quedarà resolta i demà, per variar, un grapat de raonaments (in)versemblants voldran demostrar que tots són guanyadors, ja sigui en vots, en escons, o per intervenció de la santíssima trinitat. L’altre element, que també generarà tota mena de comentaris i explicacions, serà l’índex de participació. Pujarà? Baixarà? Tots els resultats trobaran explicació i justificació. Amb una marcada tendència a la baixa, es diran preocupats per la desmotivació i prometran treballar per recuperar la participació. I si fa falta arribar a la mentida, endavant. Tot a major glòria de la “democràcia”.