La ciutadania, tot i estar totalment al marge d’un coneixement necessari i suficient, primmirat i en temps real de les converses amb Brussel·les, té accés, a vegades, mitjançant la premsa, a temes cabdals que es filtren. Sembla ser que en plena negociació de l’acord d’associació amb la UE, i en concret en el capítol de la lliure circulació de persones, ens hem estavellat contra un escull considerable, quan la UE no admet, a priori, que Andorra controli els antecedents penals dels immigrants, i també posa en entredit el bon sistema genuí de les quotes quantitatives. Així doncs, algun insipient eurofuncionari andorrà agosarat new age s’ha tret de la màniga un exercici esotèric inquietant, i el govern d’Andorra ha recollit instantàniament el guant ipso facto: ens proposen que siguin les empreses receptores qui controlin els antecedents penals. Home, per acontentar els liberals filosòfics que tenen fama de com a menys Estat millor, no calia tant, entenent que les polítiques de seguretat i en particular el control de la immigració no es poden privatitzar, així, a la lleugera, donant-li el tomb a la intel·ligència. Enmig d’una cultura on es desenvolupen i s’apliquen les lleis i reglaments referents a la protecció de dades i a la ciberseguretat, la policia adreçarà als empresaris els llistats d’Interpol, per poder dur a terme diligentment aquesta competència? M’agradaria haver-me equivocat llegint i interpretant aquesta notícia i, si no és el cas, prego al Govern que governi i que enterri aquesta idea, que no té cabuda en un sistema democràtic basat en un estat de dret.