Les enquestes electorals, en un dels països amb més sondejos i consultes, han mostrat una feblesa en no ser capaces de mapejar amb més precisió la intenció dels vots dels ciutadans. La llei espanyola del 85 prohibeix la publicació, difusió o reproducció de les enquestes els dies abans de les eleccions per evitar que influenciïn el vot dels ciutadans; una mesura que amb les noves tecnologies i l’accés a tot tipus d’informacions deixa de tenir sentit. Els partits, en canvi, poden disposar d’aquestes eines per, de forma interna, fer un seguiment de l’evolució de les tendències. Els estudis sobre l’efectivitat de les enquestes, per cert, estimen que tenen un marge d’error del 3%. Els sondejos tenen múltiples funcions; a banda de servir per omplir pàgines de diaris i de munició per col·laboradors de tertúlies televisives, posen als partits polítics en situació i permeten veure com està funcionant la campanya, els missatges i les aparicions dels seus líders. Però també poden ser un objecte de manipulació pública, perquè poden fomentar la mobilització o, per contra, poden fer augmentar l’abstenció. De fet, són un dels factors que ha fet virar i sofisticar les fórmules de les campanyes; focalitzen els punts d’interès del públic i els llocs on hi ha més disputa. Amb l’ajuda d’eines com aquestes, les campanyes electorals són molt més precises i enfocades a la projecció del candidat i l’obtenció de vots. Pel camí perdem el romanticisme de les idees, i l’èpica de la política, la més clàssica.