Ara que fins i tot a casa nostra han estat notícia els casos de cop de sol, continuen sorprenent-me els comentaris que neguen el canvi climàtic argumentant que els cops de sol no són cap novetat, que n’hi ha hagut sempre. I en la mateixa línia, que el clima del planeta ha anat canviant al llarg de la seva vida (la del planeta). Les dues afirmacions, agafades amb perspectiva, són del tot certes. Com també ho és que el problema a què ens enfrontem ara i aquí –el planeta sencer– és que nosaltres –com a espècie– estem contribuint a accelerar el que fins fa poc més de dos-cents anys era un procés natural. Fa quatre dies, termes com incendis de sisena generació –els que cremen la ribera mediterrània d’Algèria fins a Turquia i al Canadà– amb un reguitzell de morts, milers de desplaçats i llars destruïdes, o medicans (huracans a la Mediterrània) ens eren desconeguts. Havia vostè sentit parlar de l’AMOC (corrent circular de l’Atlàntic), el sistema que regula el trànsit de l’aigua entre hemisferis? Ara que la temperatura de mars i oceans s’ha disparat, ha saltat al primer pla de l’actualitat perquè va camí de col·lapsar en pocs anys, amb les conseqüències que això implicarà (Nature 25/07/23). Tots tenim tendència a creure allò que més s’adapta a les nostres conviccions, però hi ha casos i coses amb les quals no es pot fer l’orni. Que estem accelerant el canvi climàtic és obvi. El negacionisme, en aquest com en tants altres àmbits i temes, es beneficia de l’estupidesa humana que, com Einstein afirmava, és il·limitada. Per cert, aquest juliol s’ha batut el rècord de temperatures màximes mai assolides a la Terra.