La jubilació, un dret constitucional

El dret a la jubilació és un dels pilars fonamentals d’una societat que busca garantir la dignitat i el benestar de les seves persones.

Acumular anys és llei de vida i un procés natural i inevitable per a tothom, però potser seria hora de reconduir la seva percepció i redefinir aquesta etapa de la vida com una oportunitat de creixement, saviesa i celebració. Si arribats a l’edat de percebre la pensió de jubilació hem de sentir que som “vells” només perquè hem acumulat uns quants anys crec que aquest tipus de descripció pot resultar ofensiu.

Les persones que han arribat a aquest punt en la seva vida mereixen ser respectades per tot el que han aportat i per tot el que encara tenen per donar.

En lloc de dir vells podem anomenar-los individus plens d’experiència i vitalitat. És hora de reconèixer la riquesa i abraçar aquesta etapa amb una mirada positiva i apreciativa. Ens ho demana la societat del benestar.

He fet la consulta prop dels meus germans Pepito i Jordi que ens van deixar als 54 i 58 anys, respectivament. No m’han contestat, però estic convençut que m’haurien dit que arribar als 66 anys és una fita en la vida d’una persona i que poder envellir és un privilegi, una etapa de nous començaments, un regal de Déu. Sumar cabells blancs, arrencar els fulls del calendari i complir anys sempre és motiu de celebració i d’alegria per a la vida.

No tots tenim el mateix privilegi d’arribar a una edat tan meravellosa. Això em fa dir que hem de ser feliços sense forçosament ser perfectes. A més, la vellesa no existeix. El que vol ser vell és perquè així ho decideix. No hi ha cap raó per envellir, per tornar-se dèbil, malaltís i inútil. És cert que alguns processos es redueixen, però els estudis demostren que es poden revertir.

Portar un estil de vida saludable, incloent-hi l’exercici físic, pot tenir efectes positius en la qualitat de vida a mesura que avancem en edat. Alhora, el suport dels teus també és un motiu poderós per continuar lluitant per la vida, mantenir-nos forts i trobar el significat en les petites coses de cada dia.

Indiscutiblement, cal acceptar el cicle natural de l’existència, sense necessitat d’haver de sentir –vull entendre inconscientment i amb poca traça– que som vells.