Donald Trump tornarà a ser president dels EUA. El novembre de l’any vinent, concretament el dia 5, es convertirà en el 60è president de República Federal dels Estats Units de Nord Amèrica. Soc del tot conscient que falten quinze mesos perquè aital fet esdevingui realitat i no tinc més arguments que els que he llegit en algun lloc: el passat i el present són l’única informació de què disposem per dibuixar el futur. Les democràcies representatives –en general totes les del primer món i les de més enllà, també– s’estan deteriorant a ulls clucs. Aquesta davallada de la qualitat i salut del sistema democràtic no ha estat per culpa del txa-txa-txa (tenim uns anys i els referents són els que són). Tots hem contribuït amb el nostre granet a arribar on som. Sigui per deixadesa, aprofitament, manipulació interessada, partitocràcia, interessos econòmics, homogeneïtzació global, populisme d’uns (vista a la dreta) i bonisme d’altres (ara a l’esquerra)... La llista es pot allargar tant com vostè vulgui. I el vertigen pel futur (incert) que ens espera tampoc ajuda. Una vegada més la por és el catalitzador infal·lible que ens fa cedir els drets i els deures que facin falta, sense badar boca. Sembla que frisem per deixar-nos manar per xerrameques de fireta, venedors de paradisos gratuïts, pervertidors de valors i mentiders compulsius com l’amic Donald. I que no es preocupin els “odiadors” compulsius, si d’aquí a quinze mesos resulta que el vaticini que vaticino no es “barrufa”, servidora no tindrà cap problema a entonar el mea culpa des d’aquesta finestreta mediàtica. Paraula de boy scout!