Temperatures de més de 36 graus a mil metres d’altitud. Nits tropicals (quan el termòmetre no baixa de vint graus) en plens Pirineus. Jornades i jornades sense ploure. Sequera. Aquest és el panorama que estem vivint aquest mes d’agost a Andorra i que es ve repetint en els darrers anys. I per no parlar dels hiverns, que ja fa temps que no són hiverns: no neva i quan ho fa no ho fa com abans. El fred tampoc és el que era. I la primavera gairebé no existeix. Passem de temperatures fresques, perquè de fredes en tenen poc, a passar directament a la calor. També sembla haver desaparegut la tardor. Les altes temperatures cada cop duren més i arribem al novembre sense haver provat la jaqueta. El clima ha canviat a Andorra i també ho ha fet a la resta del món. És el canvi climàtic que la gran majoria de científics ja donen per un fet provat malgrat que encara queda alguna part de la humanitat que nega el que és evident. Negar per negar. Perquè normalment són els mateixos que neguen l’existència de la violència masclista, que neguen la bondat de les vacunes i fins i tot que neguen que la Terra sigui rodona. Terraplanistes, en diuen.
És gent perillosa aquella que ho nega tot. Per sort és una minoria, però és molt perillosa perquè no es pot anar per la vida negant per negar i perquè alguns tenen una quota molt alta de poder. Va passar als Estats Units d’Amèrica, que va tenir un president com Donald Trump, un dels grans negacionistes dels darrers temps. Ell hi vol tornar, a veure si ho aconsegueix i a tremolar.