Com sol passar, fins fa quatre dies, la majoria de nosaltres amb prou feines podia ubicar correctament Níger al mapa. Ni sabíem que és un país ric en minerals, entre els quals destaquen l’urani i l’or, a més de comptar amb significatives –ergo importants– reserves de petroli. Amb la notícia que en aquell país de l’Àfrica Occidental hi ha hagut un cop d’estat, els mitjans han iniciat el seu habitual adoctrinament (des)informatiu. Les dades bàsiques estan a l’abast de tothom al Sr. Google. Saber com i per què s’ha arribat a aquest fet és tasca més feixuga. La mandra i el menfotisme nostre de cada dia generen l’entorn perfecte perquè amb quatre engrunes informatives ens donem per satisfets. El següent input que ens ha arribat és que diverses potències, encapçalades per França –que va explotar el país quan era una de les seves colònies– i els EUA –bases militars– estan disposades a intervenir-hi per salvaguardar els "valors democràtics i socials" d’Occident. Un eufemisme darrere el qual es volen (mal) dissimular interessos econòmics gegantins. Que més del 40% de la població del Níger visqui en l’absoluta misèria és una dada insignificant al costat dels beneficis monetaris generats per l’explotació dels recursos del país. Alguna cosa es mou a països que en el seu dia van ser colònies –també a Amèrica Llatina i Àsia. No pecaré de crèdul (el Congo, Xile, Líbia...). Ai las, qualsevol d’aquests moviments ha estat titllat de nacionalista, comunista o autoritari... El que sigui per desacreditar-los. Les potències imperials i els seus interessos geoestratègics continuaran marcant el nostre futur. És estiu i no sembla que importi gaire a ningú.