La setmana passada feia referència a les reflexions de Ladislau Baró a la diada de la SAC de l’any 2002. En aquell moment l’actual ministre no estava a primera línia política. Tot i això, no amagava la seva simpatia per Anthony Giddens, el gran teòric de la renovació de la socialdemocràcia, portant-la cap als plantejaments del liberalisme, el que es va anomenar com a Tercera Via. El màxim exponent polític d’aquest plantejament va ser Tony Blair, en constant debat (i sovint contradictori) amb els seus homòlegs francès i alemany, Lionel Jospin i Gerhard Shröder. Desconec si a hores d’ara Ladislau Baró encara manté el seu emmirallament per les tesis que van triomfar al cor d’Europa que, des del punt de vista de la teoria política, provenia pel fet que la socialdemocràcia deixés de banda el socialisme i abracés sense remordiments el capitalisme. De fet, Baró ja havia elaborat documents oficials de l’Agrupament Nacional Democràtic basats en la teoria de la Tercera Via; “social-liberals” se’n deien aleshores. Aquells anys van significar, a nivell europeu, un sotrac en l’eix dreta-esquerra, ja que aquesta última s’acabava reconvertint, però mirant cap a la dreta forçada pel fracàs dels règims comunistes amb el col·lapse de l’URSS al capdavant, i pel pas que havia fet el gruix del liberalisme al neoliberalisme propiciat per Margaret Thatcher i Ronald Reagan. El principal pensador crític d’aquesta evolució de la socialdemocràcia va ser Tony Judt. En la seva obra es va dedicar a assenyalar les crisis de l’esquerra que, una darrere l’altra, l’acostaven cada vegada més als postulats conservadors. Les seves teories van caure en sac foradat, i hem vist com tots els partits socialistes occidentals han acabat abraçats al capitalisme o senzillament han acabat sent irrellevants.