Quan escric aquestes quatre ratlles desconec com acabarà el tema de les accions judicials que estudia l’Associació de Residents Peruans. Sembla ser que l’empresa contractant dels treballadors que venen al nostre país els demana part del seu salari en concepte d’allotjament, quan al document de contracte diu que anirà a càrrec de l’empresa. Però resulta que la dita empresa no és de nacionalitat andorrana. I per molt que la llei andorrana (lloc on s’efectua la prestació laboral) demani en el Departament d’Immigració que per obtenir el permís de treball temporal s’han de presentar els contractes i les condicions han de ser les mateixes que tindria un empleat resident de forma permanent, veig molt complicat que aquestes accions judicials passin de l’ambaixada peruana de Madrid i arribin finalment al govern peruà i aquest faci quelcom al respecte. Tampoc penso que a Andorra es pugui fer gaire. Jo em demano si no es podrien fer les “coses” d’una altra manera, ja que necessitem aquests treballadors, sobretot en els sectors de la restauració i la construcció. I no som els únics. Si mirem un exemple que tenim molt a prop de casa nostra, per exemple a Barcelona: la gran majoria de treballadors de la restauració són orientals, i del sector de la construcció són sud-americans... Pel que m’han molestat molts comentaris als diaris tals com: “que marxin i no tornin, que marxin ja, ja estan tardant a marxar...”. Necessitem aquests treballadors igual que els necessita Barcelona. O potser és que nosaltres no volem o no podem fer aquestes feines? Bé, aquest ja seria un tema molt diferent a debatre.