Dies de calor intensa i forta, de 40 graus a l’ombra, com a mínim, fins i tot en llocs inusuals, rècords de temperatures i pàgines de diaris i reportatges sobre la calor i com combatre els seus efectes.
Piscines plenes en cerca de refugis on remullar-se. Dies de pluges al vespre, curtes però intenses que serveixen per mullar la gespa i refrescar una mica l’ambient àrid, deixant aquella olor característica de la terra humida.
Un clima sec i ardent on cada cop es noten més els efectes del canvi climàtic, qüestionat a l’inici per molts que miraven cap a un altre costat titllant de sensacionalistes les alertes dels científics. Anys on des de les administracions no s’ha fet res ni ha estat tema prioritari. I ara el que era teoria és evidència. I amb la sequera i la calor venen els incendis, la devastació de cultius, la falta d’aigua, més pobresa.
Com si tot estigués una mica boig, com si passéssim d’un extrem a un altre. I de cop som conscients que no ho hem fet bé i que seguim sense fer-ho, que estem devastant el nostre planeta i que no fem el suficient per revertir-ho.
Que els fenòmens meteorològics són més abruptes i virulents. Que hem de cuidar la terra i respectar el medi ambient, deixar de contaminar i ser més humils abans de jutjar. Que hem de tenir més consciència col·lectiva i aprendre dels errors i limitar els excessos.