Ser partidari de la independència de Catalunya no és fàcil, sobretot si hom vol ser fidel a l’ortodòxia. Més que res perquè l’ortodòxia té tants matisos com barrets, tants tons de gris com una tele en blanc i negre i tanta capacitat de contorsió com una artista de circ. El pas de la Vuelta a Espanya per Catalunya (i per Andorra) ha estat un exemple fantàstic de tot això. Els més ortodoxos han sortit a la palestra de les xarxes socials ben repapats al sofà per dir “boicot a la prova ciclista”, que la Vuelta ha de passar per Espanya, que a Catalunya no hi fa res. Però curiosament, molts dels que deien això també parlaven de futbol i seguien el Barça i el seu darrer partit a la lliga espanyola. I un es pregunta quina és la diferència entre la volta ciclista i la competició futbolística, que a la primera cal boicotejar-la quan passa per Catalunya i a la segona aplaudir-la quan també s’hi juga. No sé si aquesta gent opinaria igual si el Barça tingués un equip ciclista, però tot plegat frega el ridícul. El problema ve quan un passa del teòric boicot (que parteix de la idea d’ignorar una cosa) a la contra, a atacar-la. Les xinxetes en alguns trams de la Vuelta, que han provocat nombroses punxades als corredors, en són una bona mostra. Deixant de banda que s’ha de ser un desgraciat per posar xinxetes a la carretera amb el risc d’accident que això comporta per als ciclistes, em pregunto si en cas de tenir-ne oportunitat els mateixos ortodoxos haurien posat una xinxeta a la sabata de jugadors com Guardiola, Xavi o Messi, destacats futbolistes que van guanyar la lliga espanyola en diverses ocasions... Al final, ortodoxos per a una cosa i heretges per a l’altra.