Amb el nou curs polític que estem a punt d’estrenar esperem veure una mica més de salsa, el despertar del debat, les propostes i la confrontació d’idees dins i fora del parlament. Després d’unes eleccions que han canviat el tauler i la correlació de forces, tradicionalment bipartidista, amb entrades destacades de nous actors que prenen força i sortides d’altres que desapareixen del terreny de joc, cal que les noves figures vagin encaixant, trobant el seu espai i encarin la propera cita electoral del desembre. Veurem quina és l’estratègia dels diferents partits, després d’un estiu avorrit políticament i amb poc moviment. Quines aliances es dibuixen després d’alguns trencaments sonats que han deixat ferides obertes.
A les comunals els partits tenen un protagonisme més diluït tenint en compte que l’aspirant a cònsol acaba capitalitzant el focus de la campanya i del seu carisma i savoir faire depèn la victòria. Diuen els experts que el o la cònsol sortint té més opcions de guanyar si ha fet un bon mandat i la majoria opten en aquests comicis a la reelecció, tot i que hi poden haver fórmules noves en les sigles.
Els sistema electoral majoritari obliga al tot o res i fa necessari sumar blocs i teixir aliances abans de passar per les urnes per tenir opcions a una victòria. Serà interessant veure què ha trencat i què ha unit el nou escenari en un país la política del qual és volàtil pel que fa als pactes i de coalicions efímeres i poc fiables.