Es poden buscar tantes excuses com es vulgui (que si és una mesura temporal, que si és només per evitar l’efecte crida, que si hem caigut del cavall i se’ns ha revelat la veritat), però és evident que limitar la inversió estrangera en immobles és quelcom que a can Demòcrates van dir explícitament que no farien durant la recent campanya electoral. I aquest va ser justament un dels cavalls de batalla (potser del mateix del qual han caigut ara) enfront de Concòrdia, que ho defensava obertament com a mesura fonamental per intentar pal·liar els efectes de la crisi habitacional que es viu a Andorra. Vaja, que els taronges han aplicat amb totes les cometes que vulgueu una de les mesures estrelles que proposava el que avui és el principal partit de l’oposició. Esperem que ara no facin cas a Andorra Endavant també, perquè ja ens veig a tots comprant xeringues per desinocular-nos les vacunes i cremant banderes de la Unió Europea. Exageracions a banda, no deixa de ser cert que alguns canvis de posicionament tan radicals sorprenen, i més quan es fan de forma tan inesperada... El que és evident és que l’obertura de la inversió estrangera que estava pensada per diversificar l’economia ha servit, en gran manera, per obrir les portes a les pràctiques del monocultiu del totxo que a Espanya van generar una bombolla i una posterior crisi l’any 2008. Corregir els errors és de savis, diuen, i per tant tot el que vagi enfocat a frenar aquest tipus d’inversió és una bona notícia, sigui o no a força de copiar el programa dels rivals després de l’examen de les urnes. En tot cas, la nova llei serà la que acabarà marcant la diferència sobre quin tipus d’inversió tindrem en el futur.