En el marc de la negociació per assolir un acord d’associació amb la UE, un nou entrebanc ha sorgit de la mà dels anomenats organismes reguladors de la UE. El president de l’Autoritat Bancària Europea, José Manuel Campa, en una carta adreçada a la Comissió Europea, adverteix dels perills d’un acord d’associació amb Andorra, San Marino i Mònaco. Aquesta carta, per dir-ho en plata, situa en entredit la nostra reputació, quan posa en dubte el compliment d’Andorra per ajustar-se a la normativa global. És impensable que els organismes reguladors de la UE hagin estat al marge de les negociacions, i doncs estant alhora a l’aguait de les converses, i probablement exigeixin més concreció i subordinació en els temes estrictes de control fiscal. Caldria veure i examinar, però, l’esperit, la lletra i el to de la carta, que els plebeus desconeixem, per fer-nos-en una idea clara. No obstant això, mirat objectivament, és una pega que, ves per on, alimenta i atén les queixes del gruix dels refractaris a l’acord. Resulta que els reguladors de la UE li diuen a la Comissió que no som de fiar, o bé consideren que els nostres interlocutors a Brussel·les són massa laxes amb nosaltres, i que han de collar-nos més. Potser el cap de Govern quan va nomenar la secretària d’Estat per als afers financers internacionals ja intuïa algun ensurt i no va ser un reclutament de quota i electoralista, tal com expressàvem alguns malpensats de mena. Potser caldrà enviar-la a Brussel·les a foguejar-se i amb les seves arts curriculars de lobbista experimentada situï Andorra al rang dels bons jans.