Personalment m’agrada que al meu país m’atenguin amb el nostre idioma oficial, que es el català. Però tampoc m’enfado si no ho fan així. Moltes vegades encara que em responguin en un altre idioma, segueixo parlant en català i si m’entenen, perfecte. I si no m’entenen canvio d’idioma, el que vull finalment és que m’entenguin i m’atenguin. No em sembla del tot malament que a Andorra es faci una llei perquè tots els residents sàpiguen mínimament el nostre idioma que, repeteixo, és el català. I sí, he dit tots. No tan sols els treballadors del comerç, restauració i altres... sinó també els youtubers, influencers, esportistes, temporers, transfronterers... i altres. Com també els residents passius. Però existeixen un parell de temes que em deixen una mica bocabadat. D’una banda, no podem pretendre que nous treballadors que necessitem vinguin al nostre país amb el català ja après. D’altra banda, com poden distingir a l’hora de renovar el permís de residència aquells que treballen de cara al públic d’aquells que no ho fan? També hi ha temes que no trobo del tot correctes: moltes persones, residents al país, entenen perfectament el català i el podrien parlar, encara que no fos perfectament, però no els dona la gana... Molta gent també, que duen molts anys al nostre país, no s’han interessat mai per aprendre un mínim de català. Encara que sempre visquin al seu ambient i no en facin mai ús. Tampoc accepto aquells que ens volen imposar a la força un altre idioma que no és el nostre, pretenent que també sigui l’oficial. Endavant doncs amb la nova llei, però per a tothom i sense passar-se amb exigències i sancions.