El meu banc m’ha fet quedar com un morós, però estic tranquil perquè la nova llei del català evitarà que això es torni a repetir. El cas és que fa uns dies em van avisar que una ordre permanent de transferència que es realitza automàticament cada mes des del meu compte corrent no s’havia executat. I quan ho vaig comprovar, efectivament era així: resulta que feia uns quants dies que era un morós sense saber-ho. Que estrany, vaig pensar, però més estrany va ser quan la meva entitat bancària em va explicar el motiu d’aquell impagament. I és que resulta que les ordres permanents són temporals! Us juro que vaig haver de mirar al meu voltant per si era una broma de càmera oculta... De nou a casa vaig consultar el diccionari, no fos cas que durant la setmana que vaig fer vacances a l’estiu els de l’Institut d’Estudis Catalans haguessin canviat el significat d’algunes paraules sense jo assabentar-me’n. Ja saben que a l’estiu és quan s’aprofita per fer obres al metro, canvis de circulació de carrers i, sobretot, fer canvis de significat de paraules. El cas és que no, que permanent, en català, encara vol dir “que es manté en el mateix estat, sense canvi, sense moure’s” i, per tant, qui va anomenar a aquella coi d’ordre “permanent” el que realment volia dir era “temporal”, que com els lectors que no treballin al banc en qüestió sabran, vol dir que té una durada limitada en el temps. Ara diuen que amb la nova llei es demanarà un coneixement mínim de català, i jo que me n’alegro, perquè així s’evitaran aquests errors, malgrat que potser alguns responsables d’atribuir denominacions en algun banc del país hagin de passar el pròxim Nadal “estudiand”.