Ara que al Raonador se li acaba el mandat i seguint el fil del seu criteri sobre el procés d’elecció de qui ha d’ocupar el càrrec a final d’any, amb reforma de llei inclosa, potser seria bo donar valor a aquesta figura institucional i, sobretot, el caràcter i l’empremta que hi ha deixat Marc Vila. Sincerament, no crec que hagi estat home de partit, malgrat que la seva afinitat la situem prop del color taronja, el color polític que mana des de fa 12 anys, perquè el va impulsar en la creació i n’ha estat ministre en un període curt de temps. Les reiterades denúncies, que han vingut acompanyades de propostes de millora, a determinades polítiques governamentals han tingut com a epicentre posar-se sempre al costat de la gent. Al llarg d’aquests anys, més d’un ha quedat sorprès de l’estil de Marc Vila, desmarcant-se de tota afinitat política i dient les coses pel seu nom, a més d’un li han xiulat les orelles. Una altra cosa és si després els estaments governamentals n’han fet cas. Algú podrà considerar que la feina de la institució del Raonador del Ciutadà no serveix per a gaire, segurament una opinió molts cops basada en el desconeixement. Però les consultes augmenten davant la indefensió que sovint té l’administrat en els tractes amb l’abús de l’administració. El Raonador té una tasca que en la major part no es veu, ni forma part de grans titulars en el dia a dia, més enllà de quan presenta l’informe anual, però és una feina sorda i constant vetllant per l’eficàcia de l’actuació administrativa i, alhora, defensant els drets i les llibertats que la Constitució garanteix a la ciutadania.