En política els temes van i venen, i tot i abraçar legislatures completes tenen pujades i baixades pel que fa a l’atenció pública. Vivim de debats, de polèmiques i de posicionaments més o menys estratègics. Durant uns mesos, i això passa a tots els països, el debat se centra en una qüestió, i és aquesta i no altres les que inquieten i tensen el sistema. Després, l’efervescència deixa pas a la calma i passa l’interès, la majoria de vegades sense una conclusió efectiva, i el focus vira cap a un altre tema. Fa uns mesos a casa nostra l’avortament capitalitzava portades de diaris, debats televisius i declaracions de polítics i associacions. Després, la pujada de preus del petroli i la infl ació i com buscar alternatives. Durant mesos l’encariment de l’habitatge i els problemes del mercat de lloguer han centrat les preocupacions de la ciutadania andorrana, i els polítics han fet mans i mànigues per desmarcar-se i ser proactius en les seves posicions. I abanderar possibles solucions. Ni la infl ació, ni la despenalització de l’avortament, ni els problemes amb l’habitatge estan solucionats, com és de tots sabut, però ara el moment és per a l’acord d’associació amb Europa. Després de mesos al congelador, tot i que amb negociacions en curs, i referèndum promès, la sortida de Mònaco de les negociacions conjuntes dels tres petits països per l’acord d’associació i el posicionament contrari dels partits de l’oposició com Concòrdia o Andorra Endavant ha fet que torni l’huracà europeu al Principat. El nou tema de debat és en si un vell conegut i com abans la transparència i la pedagogia per entendre el fons són bàsiques.