tema de debat en la societat andorrana. La necessitat, o no, d’homologar-nos, de poder gaudir del que ofereix la comunitat o els pros d’haver d’adaptar les lleis a la normativa europea. Un tema, el de l’apropament a Europa, que polaritza la política. Firmar o no l’acord d’associació, aquesta és la qüestió que hi ha sobre la taula i que sacseja el tauler de la política andorrana. Una qüestió que, més enllà dels arguments a favor i en contra que poden esgrimir uns i altres partits, està servint per marcar el pols polític i per diferenciar les ofertes a portes d’unes eleccions comunals que no haurien de tenir com a tema central el de l’apropament a Europa. La coincidència dels calendaris, el de les eleccions i el del tancament d’un preacord amb la Comissió Europea conflueixen de tal forma que serà inevitable el seu protagonisme.
Un apunt, però, és que s’ha de baixar a un nivell més planer el debat per veure els pros i contres que tindria en la ciutadania entrar a formar part d’aquest mercat econòmic o quedar-ne fora. Tenim exemples totalment oposats com el de San Marino, que signarà en breu l’acord, o Mònaco, que ha decidit deixar la negociació. Ni els discursos sobre la necessitat de no quedar aïllats i de l’homologació ni els de la por al canvi i a les cessions de sobirania decantaran la balança. Molta claredat en les negociacions i una bona comunicació poden ser els eixos per a un desbloqueig.