Que ningú s’ofengui, el projecte FC Andorra és un bon i immens projecte. Un bon projecte en què lamentablement no s’albira una línia ferma de continuïtat, a causa de titubejos i informacions poc afalagadores. Un equip de futbol que s’ha posicionat i instal·lat fermament, en matèria esportiva i competitiva, a la categoria de plata, a La Liga Hypermotion, per mèrits propis és una carta de presentació de país impecable. Sembla, però, que la connexió entre Govern i Piqué-Kosmos s’ha desendollat de sobte, han saltat els ploms. El conveni d’ús de l’Estadi Nacional expira el juny de l’any vinent i Govern ho recorda públicament des del ministeri i la secretaria d’Estat pertinents. Les preguntes preocupants serien: Piqué-Kosmos han fet els deures? Han exercit un qui dia passa any empeny? Està entonant cants de sirena de retirada progressiva? En tot cas, hem viscut un seguit d’espantades, des d’un multicentre esportiu a Encamp a un centre d’entrenament de somni a Auvinyà, tots dos projectes de gran importància que s’han allotjat en un simple dibuix. Aquest episodi em recorda malauradament i de forma inquietant un remake de la comèdia de Berlanga Bienvenido Mister Marshall. Tant de bo m’equivoqui i hi hagi un acord sorpresa d’última hora amb la Federació de Futbol sobre la nova infraestructura en construcció a Encamp, o bé encara millor, un projecte colossal i espectacular a la Borda Mateu que hauria de ser de país. En tot cas, un prec: no ens deixeu orfes de futbol de nivell, als gurmets de l’esfèrica, perquè crec que encara hi ha marge de negociació i també marge d’emocionar-nos.