Entenc que la política, compresa com la cosa pública, està per buscar, abraçar i trobar solucions, i que és una eina destinada a fer avançar la societat, i potser també la humanitat, dins d’una línia programàtica emprada per l’Administració de torn, que disposa de l’oportunitat i obligació de governar en un moment donat. És evident que tot i posseir planificacions i protocols concrets i contundents, poden sorgir contratemps i novetats evolutives en la governança dels diferents afers tractats. Tot i que els contractes i les disposicions pactades s’han de respectar a priori, les dones i els homes destinats a tractar en primera línia els assumptes d’Estat, exercint la responsabilitat d’un càrrec, han de disposar d’un marge de flexibilitat i d’una subtilesa, que s’ha de transmetre contínuament per la via de les arts de la diplomàcia. Un bon polític ha de tenir aquesta facultat d’adaptació, escenificant i teixint ponts d’entesa i lligams, tot i que sigui un cap de setmana i que tingui, si s’escau, un mal dia. Si ens interessa el pòsit i les oportunitats que ens aporta el futbol professional de LaLiga Hypermotion, tot i que el Govern disposi de la raó en matèria de terminis ratificats, no podem actuar com a piròmans, havent d’activar immediatament, i per sort, una ministra bombera. Tan difícil és seure i negociar abans de cremar totes les naus, si l’altra part també ens demostra l’empatia necessària? De moment el que s’ha aconseguit amb aquesta mala praxi és, malauradament, una divisió dins de la societat andorrana, que es reflecteix amb contundència a les xarxes.